hola a tots i a totes!!
Just ara he acabat de fer la maleta i es quan te n'adones que aixo realment ja esta arribant al seu final i nomes em queda una tarda intensa d'adeus...
Hi ha moltes coses que ara venen al meu cap... pero segur que molts us pregunteu si tinc ganes de tornar... doncs la veritat ara mateix no tinc gaires ganes de tornar... s'esta molt be de vacances pero si tinc moltes ganes de veure-us a tots i a totes.
Han estat quasi 40 dies de coses noves de veure coses diferents i de coneixer a molta gent la qual de la gran majoria crec que sempre en guardare un molt bon record.
Encara estic meravellada amb la hospitalitat de l'Ashwani i la Vini on a casa seva m'he sentit com a casa meva... Tambe perque m'han cuidat molt, i m'han ajudat molt a preparar el meu viatge pel Rajastan...
Tambe empaquetant les coses he trobat un regal que em van fer les infermeres d'un centre de nutricio (es un temple de la bona sort) tampoc puc oblidar la cara de felicitat d'aquella gent quan es feien una foto amb mi i el seu regal.
Tampoc puc oblidar la noia que em va explicar tot el funcionament de la societat india i amb la que vaig compartir la majoria de la meva estada en tots els centre d'UNICEF encara ara cada 1 o 2 dies ens enviem un sms.
Tampoc em puc deixar el Victor una persona que sense quasi haver parlat abans... vam compartir un dinar que va durar 3 hores, les quals van estar plenes de reflexions sobre la societat india, europea i de la nostra manera de veure el mon!!
Una de les altres coses que em venen al cap es quan estava agafant l'ultim tren cap a Delhi.. uns nens hem van aturar i em van comencar a preguntar tot de coses com ara: d'on venia, de que treballava etc.. Despres ells em van explicar que eren tots amics i que vivien al Punjab, recordo com m'escoltaven amb moltissima atencio...
He apres moltes coses i segurament quan torni a Barcelona la meva percepcio de les coses (potser) canviara una mica...
Bueno potser avui a la nit poso punt final al blog o no... pero ara que he tingut un moment volia compartir una mica amb tots vosaltres els meus pensaments.
1 peto molt gros a tots i a totes i fins dema!
Just ara he acabat de fer la maleta i es quan te n'adones que aixo realment ja esta arribant al seu final i nomes em queda una tarda intensa d'adeus...
Hi ha moltes coses que ara venen al meu cap... pero segur que molts us pregunteu si tinc ganes de tornar... doncs la veritat ara mateix no tinc gaires ganes de tornar... s'esta molt be de vacances pero si tinc moltes ganes de veure-us a tots i a totes.
Han estat quasi 40 dies de coses noves de veure coses diferents i de coneixer a molta gent la qual de la gran majoria crec que sempre en guardare un molt bon record.
Encara estic meravellada amb la hospitalitat de l'Ashwani i la Vini on a casa seva m'he sentit com a casa meva... Tambe perque m'han cuidat molt, i m'han ajudat molt a preparar el meu viatge pel Rajastan...
Tambe empaquetant les coses he trobat un regal que em van fer les infermeres d'un centre de nutricio (es un temple de la bona sort) tampoc puc oblidar la cara de felicitat d'aquella gent quan es feien una foto amb mi i el seu regal.
Tampoc puc oblidar la noia que em va explicar tot el funcionament de la societat india i amb la que vaig compartir la majoria de la meva estada en tots els centre d'UNICEF encara ara cada 1 o 2 dies ens enviem un sms.
Tampoc em puc deixar el Victor una persona que sense quasi haver parlat abans... vam compartir un dinar que va durar 3 hores, les quals van estar plenes de reflexions sobre la societat india, europea i de la nostra manera de veure el mon!!
Una de les altres coses que em venen al cap es quan estava agafant l'ultim tren cap a Delhi.. uns nens hem van aturar i em van comencar a preguntar tot de coses com ara: d'on venia, de que treballava etc.. Despres ells em van explicar que eren tots amics i que vivien al Punjab, recordo com m'escoltaven amb moltissima atencio...
He apres moltes coses i segurament quan torni a Barcelona la meva percepcio de les coses (potser) canviara una mica...
Bueno potser avui a la nit poso punt final al blog o no... pero ara que he tingut un moment volia compartir una mica amb tots vosaltres els meus pensaments.
1 peto molt gros a tots i a totes i fins dema!
Recorda que tornar sempre és la millor part de l'aventura, doncs com a tu et passa, tornes a reviure l'aventura...
ResponderEliminarSi no tornes, no s'acaba aquesta aventura i per tant no la pots reviure, que no et faci pena :D
No, no encara no possis punt i final al blog, has d'escriure alguna cosa del viatge de tornada, i sobretot el que sentis quan tornis a Barna, és el final que hi pertoca, penso jo.
ResponderEliminarLa iaia diu que al tenir noticies teves seguides, no se l'hi ha fet tan llarg¡¡¡
Molts records per l'Ashwani, la Vini i la familia.
Petons i bon viatge de tornada.
Mercè